El ritual d’armar-se cavaller

Originalment, l’Ordre de la cavalleria, que constitueix un grup nobiliar, era el grup militar dels protectors de la societat i la fe cristiana a l’Edat Mitjana. El cavaller se suposava que era un home especial, triat pels monarques entre els més preparats física i moralment per suportar els perills i els esforços que comportava la defensa del codi de la cavalleria i de la llei (la fe), la terra i el rei.

Els cavallers havien de ser de llinatge noble. El ritual d’armar cavallers (que era molt car i que es feia després d’una llarga preparació dels candidats des de la seva infantesa en el maneig de les armes) era com segueix:

L’aspirant havia de passar el dia anterior en vigília (sense dormir). A més, havia d’anar vestit el millor que pogués. Havia de presentar-se net, tant físicament com espiritualment (haver-se confessat). Durant la nit anterior se li informava de tots els treballs i patiments que hauria de passar en fer-se cavaller. Després es posarà a resar agenollat, tot el que puga, demanant perdó dels seus pecats i l’ajut diví per a la tasca que inicia. Quan despunti el dia, s’aixecarà, es tornarà a arreglar i descansarà breument a un llit. Tot seguit assitirà a missa.

Un cop acabada la missa, es presentarà davant de qui l’ha d’armar cavaller i qui l’interrogarà sobre si està disposat a la investidura. Si respon que sí, l’ajudarà a posar-se els esperons i li cenyirà l’espasa. Fet això, i amb l’espasa desenvainada, es traslladarà, si cal, al lloc de la cerimònia on procedirà a realitzar un triple jurament: no dubtar en morir per la seva llei (la fe cristiana), pel seu senyor natural i per la seva terra.

Fet això, i perquè no oblidi el jurament, se li farà un fort cop perquè recordi el que ha jurat (en alguns llocs era una bofetada, en altres se li donava un colp amb l’espasa al cap). Al mateix temps, els oficiants i el postulant demanaran a Déu que no li permeti oblidar el que està jurant. El penúltim acte és el bes que es donen el nou cavaller i qui li ha donat el cop, com a símbol de fe i de pau. El mateix faran tots els cavallers presents en senyal de germanor.

El següent rite és el de cenyir l’espasa. Recordem que aquesta havia quedat desenvainada. Ara, el que s’anomenarà padrí, li la posarà de nou al lloc al nou cavaller. Aquest padrí pot ser el seu senyor natural, un cavaller honrat o un cavaller bo d’armes. Per últim, ja només quedarà festejar-ho amb un gran banquet i fins i tot amb algun torneig.

Aquesta entrada ha esta publicada en 2n ESO - Socials. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s